
Fabio Wolf
Marta Marangoni
Incoeu voeurom parlà de ona gran donna del Rinasciment che l’ha faa la storia de Milan e de l’Italia: Caterina Sforza, famosa per el fatt storic de la rocca de Ravaldin. Ma cossa gh’entra Forlì? Alt i boeu! La Caterina la nass a Milan in del 1463 de la passion del Galeazzo Maria Sforza per la Lucrezia Landriani, amante official del Duca. In del 1466 l’è a cort cont la nonna Bianca Maria a imparà el latin, el gregh, la musica, la poesia, la danza. Ma lee l’è ribelle e contestatrice, la preferiss la spada e la caccia. Inscì la va adrée al so papà, brav a caccià, ma cattiv a governà.
Andaven dedrée del castell indove encoeu el gh’è el Cors Sempion oppur a Cusagh vesin a la fortezza: propi in quei bosch che lee la trovava i erb per i sò “Experimenti di alchimia cosmetica“. Sarann staa i sò crem a fà de lee ona bella tosa? L’è propi lee voeuna di Tre Grazi de la Primavera del Botticelli, l’ha faa el so ritratt anca el Leonardo da Vinci. E poeu la manden a Forlì. Sposa fiolina: a vundes ann el matrimoni cont el Girolamo Riario de Forlì. Dopo la mort del vecc marì l’è stada lee a salvà la cittaa cont gran coragg: ai soldà che assediaven el sò castell minacciand de coppà i sò fioeu, lee la tira su la gonna e la mostra la foinera, poeu la dis: “Qui in mezzo ho la matrice Se voi pur li uccidete ben altri ne farò” L’era nassuda a Milan la tigre de Forlì, la madre guerriera, la donna indomita.